Àngela Clota

Nascuda el 1940. La gran de quatre germans. Al sis anys va anar a viure a Can Niceto, a tocar l’estació de Toralles. El seu pare, l’avi i un tiet treballaven a la fàbrica de Ciment de Can Martin, una feina dura perquè tots els treballs es feien a mà.

"Les dones havíem d'anar a buscar l'aigua a l'altra banda de l'estació."

A casa no tenien aigua corrent i havien de creuar les vies del tren per anar a la font i als rentadors que sempre baixaven plens d’aigua i al costat dels quals els treballadors de Can Martin hi conreaven horts. Per sort, la Teresina -la dona del cap d’estació de Toralles- els deixava utilitzar el safareig del jardí de l’edifici de l’estació. Més endavant es van fer arribar l’electricitat a casa. Com  la majoria dels veïns, es desplaçava a peu i, de petita, pujava i baixava caminant fins a Sant Joan per anar a l’escola. Algunes vegades havia pujat amb l’autocar de l’Espona que anava fins a Surroca a buscar treballadores. Del tren de Sant Joan recorda la vegada que van anar a Puigcerdà a veure una tieta i com el vestit blanc que duia va arribar a destinació ben ennegrit de fum. Va treballar a l’Espona fins que es va casar i va marxar a viure a fora.