Josep Maria Anglada Cambras
“La fressa, l’olor de carbó i l’ambient miner el palpaves a tot arreu”
Fill de miner. Ha recopilat records i fotografies del passat miner, de la vida a Ogassa i de les indústries que va sorgir a la zona. Ha fet maquetes d’algunes mines, de l’estació de Toralles i de la cimentera de Can Martin.
Nascut el 1948 en un dels habitatges per a miners de Ca l’Enric, ben bé al centre -com recorda orgullós- de la conca minera de Surroca. El seu avi, “el Peó de la carretera”, ja treballava a l’empresa de les mines fent-se càrrec del bon estat de la carretera d’accés a Ogassa.
"En l'edat de començar a treballar vaig deixar enrere les mines per començar a treballar a la fàbrica."
El pare, Mariano Anglada, va treballar mitja vida a la mina del Faig i, segons els documents, era “frenista" del cable de l’aeri. La seva mare, a banda de cuidar-se la casa, els dos fills i una mica de bestiar, era “budellera” i ajudava en les tasques de la matança del porc a moltes cases d’Ogassa. En Josep Maria va créixer enmig de l’ambient miner, on l’olor del carbó i el soroll de les vagonetes ho impregnava tot. A l’edat de treballar va fer com la majoria de joves de la seva generació, deixar enrere les mines que anaven a menys i intentar entrar a una fàbrica, en el seu cas a la Fibran de Sant Joan de les Abadesses. De gran, s’ha aficionat al maquetisme i després de reproduir totes les esglésies romàniques del Ripollès, s’ha dedicat al passat miner de Surroca fent maquetes de les mines, de l’estació de Toralles i de la fàbrica de Ciment de Can Martin.
Altres continguts relacionats
Va néixer a un habitatge per a miners, a Ca l’Enric, de Surroca. L’avi es cuidava de la carretera d’Ogassa. El pare treballava a la mina del Faig. Maquetes de les mines, Toralles i Can Martin.
