Accions dutes a terme

Després de la diagnosi oficial (FASE 1), s'ha començat a treballar en diversos aspectes del projecte. Seguint un model de transparència i també per donar a conèixer la feina feta en el marc de Malatosca-Surroca, en aquest apartat expliquem les accions fetes durant les diferents fases:

FASE 2 (2020-2021)

Preservació dels testimonis orals per conservar la memòria col·lectiva (2020-)
Creació d’una base de dades documental (2020-)
El nom i la imatge corporativa (2020)
Cens d’immobles i finques potencialment interessants per al projecte (2020)
Pàgina web (2020)
Constitució del consell d’expertesa (2021)

FASE 3  - ACTUAL- (2021)

En aquesta fase es planteja avançar en la configuració del que ha de ser el projecte definitiu de transformació i actualització dels entorns situats al llarg de la riera de Malatosca i de la zona minera de Surroca, a través de l’elaboració d’un pla especial d’usos urbanístic plurimunicipal, l’elaboració d’un inventari de béns mobles a conservar i restaurar i la captació d’activitats de dinamització entorn del projecte en àmbits com el del transport turístic, conservació de patrimoni, activitat acadèmica, la restauració, l’allotjament rural, el comerç de proximitat, km “0”, els esports d’aventura, el senderisme o altres activitats de natura o la teatralització d’alguns dels indrets més remarcables de la zona.

logo diputacio gironaEn total, la despesa de les accions d'aquesta fase és de 29.238,56 €, dels quals 18.218,55 € han estat finançats per una subvenció de la Diputació de Girona en la línia de Projectes Singulars 2021.

 

Pla especial d’usos urbanístic plurimunicipal del sector Malatosca Surroca
Identificació dels fons de béns mobles a conservar i restaurar
Programa de captació d’activitats de dinamització al voltant de Malatosca-Surroca

 

Accions de la fase 2:

Preservació dels testimonis orals per conservar la memòria col·lectiva

(des del 2020 i amb la intenció de continuar la tasca)

Especialment en l’àmbit de les mines, però d’una manera progressiva afectant ja altres sectors de l’activitat tinguda a la comarca, cada cop hi ha menys persones que poden parlar-ne directament. Varen tancar-se l’any 1967 i això suposa que ja només queden els que varen veure-ho o viure-ho de joves, i ja en són pocs. El mateix passa amb les cimenteres i el ferrocarril. És per aquest motiu que una de les feines més urgents i a la que s’ha destinat temps i recursos en aquesta fase ha estat la d’enregistrar els testimonis de gent que podia aportar detalls i dades, però especialment el record de com ho varen viure, allò que és més difícil de trobar en els documents. A més de realitzar les gravacions i entrevistes amb profunditat a aquestes persones, s’ha aprofitat per elaborar un vídeo d’entre 8 i 10 minuts que servirà per explicar l’engranatge format per les mines, les cimenteres i el ferrocarril, que es podrà veure a la pàgina web Malatosca - Surroca.

Foto Nuria Cabanes Bosch 001

Imatge d'e l'entrevista a Núria Cabanes, filla d’un cap d’estació de Toralles

En aquest aspecte, però, tampoc es començava de zero gràcies a les entrevistes realitzades per l’equip d’Ogassa format per Pep Mercader, Eva Vilalta i Montserrat Ventura que, sota un criteri antropològic i per l’interès de preservar tot aquest coneixement, varen entrevistar a prop d’una desena de persones relacionades, entre els quals hi ha miners, fills de miners o persones que estaven impregnades del dia a dia de les mines. L’objectiu d’aquestes gravacions, d’una hora cadascuna aproximadament i fetes prèviament a l’inici d’aquest projecte, és el d’elaborar un vídeo sobre les mines que es projectaria al Museu de les mines d’Ogassa, però ara s’ha gestionat el permís de reproducció per poder-se utilitzar part del material de gravació en aquest nou audiovisual. S’hi tracta l’organització de les mines, el treball a dintre de les galeries, la relació laboral, els quintos, l’alimentació, la vida a pagès i la vida social i festiva…

Per tal de poder dedicar les jornades de gravació a ampliar i complementar el material ja disponible, no s’ha tornat a entrevistar a aquestes persones i s’ha posat el focus en la recerca de més material existent i a enregistrar noves entrevistes. En aquest procés s’han trobat peces audiovisuals interessants com ara gravacions antigues de la línia de tren o una gravació feta aproximadament als anys noranta, quan es varen reunir més d’una desena de miners en una sala amb qui es va mantenir una conversa, la majoria dels quals ja són morts. En el muntatge del vídeo final també s’utilitzaran imatges antigues per il·lustrar les declaracions.

Tot aquest material, tant d’entrevistes, com de gravacions i altres imatges, es documentarà i es guardarà, cadascú amb els seus crèdits i els seus drets de consulta i reproducció que s’hagin gestionat, en una base de dades que ha de servir per conservar tot aquest llegat.

La llista d’entrevistes de què es disposa el dia d'avui són:

Enregistrades entre l’octubre i novembre de 2020 per Eduard Miguel (Goita! Audiovisuals):

Francesc Xavier Campi Benet (besnét del fundador de la cimentera de Can Benet)

Enric Armengol Esteve (gerent de la fàbrica tèxtil Pierre de Cal Gat i “quinto” a les mines de Surroca

Josep Maria Anglada Cambras (fill d’una família de miners i maquetista)

Angeleta Clota Carrera (filla de família lligada a la cimentera de Can Martin)

Ramon Clota Carrera (germà de l’Angeleta)

Josep Bassols Colomer (la seva família tenia una carboneria i també va ser “quinto”)

Núria Cabanes Bosch (filla d’un cap d’estació de Toralles)

Joan Rius (miner i persona que va regentar el restaurant Can Costas d’Ogassa)

Maria Rosa (perruquera d’Ogassa i esposa de Joan Rius)

 

Enregistrades prèviament per l’equip d’Ogassa amb el suport audiovisual de Gil Ventura Cardús:

 Enric Solà Tremps (coneixedor de la vida minera, tècnica i eines)

Rosa Villanueva (esposa i filla de miners)

Esteve Coll Carles (miner)

Mariano Anglada Camps (miner)

Pere Font (“quinto”)

Ramon Colomer Charles (“quinto”)

Josep Basagaña Zafón (Vivia a peu de mina. En Josep va morir temps després de l’entrevista)

De totes aquestes gravacions s’han utilitzat 12 entrevistes per a l’elaboració del vídeo objecte d’aquesta fase.

Creació d’una base de dades documental

(2020- en actiu)

Tant els arxius dels dos ajuntaments, com els voluntaris del Museu d’Ogassa, i diversos estudiosos i particulars, han anat recollint documentació molt diversa, de caràcter jurídic, administratiu, contractual i comercial, o simplement informatiu o anecdòtic. També s’han recollit fotografies històriques, així com plànols i documents tècnics.

Molta d’aquesta documentació ha estat ja digitalitzada i pot ser compartida a través de la web del projecte. Posant-se a disposició d’estudiosos o simplement per a coneixement del públic en general.

En el projecte s’ha previst vincular aquesta part de contingut documental amb els actius materials distribuïts al llarg de la conca, de manera que resulti interessant descobrir les vinculacions entre informació documentada i realitat física actual.

És voluntat del projecte mantenir i incrementar aquest arxiu documental i establir enllaços que permetin accedir directament a les diverses fonts, a la recerca de més continguts.  

Malatosca-Surroca: el nom i la imatge corporativa

Treball fet el 2020

Aquest treball ha estat fet pel dissenyador Sergi Vidal, de Barbarroc Creations, que ha format part del grup que ha debatut el nom i n'ha dissenyat la imatge de marca. El nom de la marca identifica els dos municipis, les dues maneres d’utilització del territori i les diverses activitats. Inclou el nom de la riera, Malatosca, que recorre tota la conca d’interès del projecte, i que és el símbol de l’enllaç i nexe d'unió de les dues poblacions. Surroca és la forma en què els ogassencs i ogassenques se senten identificats amb el seu poble. Per a ells, Surroca és sinònim d’Ogassa.

La sonoritat que produeix la composició dels dos noms també ha estat decisiva en la tria: es tracta d'unes paraules de fonètica potent, que unides creen una musicalitat positiva.

Logo MaSu horitzontal fons blanc

Malatosca

L'arrel Mal - entre altres - té el significat de "Pedra", que trobem en altres topònims catalans, per tant l'entendríem com a pedra-tosca, material apareix al voltant del seu conegut gorg. En diferents edificis històrics de la zona trobem murs o construccions que es feien aprofitant aquest material, un altre exemple del concepte de natura transformada i el seu aprofitament.

Surroca

El diccionari Alcover-Moll ens dóna la definició de la grafia aglutinada de su roca, "sota la roca", d'on deriva el nom actual i que tenim referenciat a la zona en la seva versió inicial de Sorroca des del segle X. És a dir, identifica allò que es troba “sota la roca”, que podria ser una accepció antiga referida a la mineria.

El símbol

Per a reforçar la tipografia del logotip tenim un símbol identitari que intenta representar tot el que inclou aquest projecte. Es tracta d'una forma semiabstracta, on hi podem trobar amagats diferents significats i lectures. El concepte principal a representar és “el tot, la dualitat, el cicle o circuit, la superfície i el subsòl, la natura i la indústria, i també l’equilibri de forces.

Dins d’ell trobem dos elements que s'hi poden identificar, un engranatge i una flor, que equivaldrien al confrontament entre indústria i natura. Aquests dos símbols de proporcions idèntiques tenen sis parts, en referència a l’hexàgon, una forma també equilibrada que trobem en mecànica en caragols i claus, o en la natura en els ruscs, moltes flors i fulles o determinats fruits.

El rombe que uneix els dos símbols, forma dues puntes que podem interpretar com una Vall i una Muntanya, la zona on ens trobem i els seus límits, des de la vall a la muntanya, des de Sant Joan de les Abadesses a Ogassa, i d’altra part, com la superfície del paisatge i les profunditats de la mina.

Els colors

Utilitzem un gris antracita per representar la part industrial, color que recull l’acció humana, el ferro, el carbó, les mines o el ferrocarril. I per donar color i vida, utilitzem un verd com a clara referència a la natura, als boscos, els espais naturals i les rutes de muntanya.

Podeu consultar aquesta informació ampliada en el manual d'estil de la marca. Pots trobar els logotips en diversos formats en aquest enllaç. 

Cens d’immobles i finques potencialment interessants per al projecte

Treball fet el 2020

Una de les altres feines que s’han dut a terme és l’elaboració d’un cens d’immobles i finques relacionades amb l’àmbit del projecte, per tal de descriure les seves característiques i titularitats (Estudi Tècnic de Construcció). Aquesta investigació, que també ha estat cadastral i registral, és imprescindible, d’una banda, per poder preveure quines intervencions de recuperació o rehabilitació es poden fer en un futur i, per l’altra, per poder-les incorporar com a continguts de la pàgina web, que ajudin a entendre la magnitud i la relació entre els diferents elements i zones, i per informar de la localització i els accessos per visitar-los, quan això sigui possible. En aquesta fase s’ha fet el cens dels nou conjunts d’espais que s’han prioritzat per la seva importància o estat de conservació. A la llista hi trobem:

  • Estació de ferrocarril, traçat de la Ruta del ferro i el carbó, alberg i altres elements relacionats al Parc de l’Estació. Són elements de l’antiga estació de tren de Sant Joan de les Abadesses que han estat rehabilitats i ara tenen nous usos.

  • L’entorn del gorg de Malatosca. Inclou el salt d’aigua i el gorg, de gran interès natural, però també el Molí de Malatosca, relacionat amb les cimenteres.

  • Esplanada de càrrega, pla inclinat i estació de Toralles. Era l’enllaç final de les mines d’Ogassa amb el ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses.
  • Via verda. És el recorregut entre l’estació de Toralles i la plaça Dolça d’Ogassa, que feien les vagonetes que transportaven el carbó.
  • Camí de Can Benet fins a Toralles. És el recorregut de les antigues vies que transportaven ciment des de la cimentera i fins a Toralles, també adaptat com a via verda.

  • Recorregut de Can Martí a Toralles. Un altre tram de vies que portaven ciment de Can Martí fins a l’estació de càrrega i a la Fàbrica Nova de Can Martin.

  • Plaça Dolça, Museu de les Mines d’Ogassa i pla inclinat nº 5. Punt neuràlgic de l’activitat minera, i on arribaven la majoria de vagonetes. On actualment hi ha el museu hi havia la fàbrica de pans de carbó.
  • Habitatges per a miners Forn del vidre, Prat del Pinter i El Taller. Conjunt d’edificis destinats als treballadors de les mines, i que actualment són habitatges de primera i segona residència.
  • Mina del Faig i mina de la Gallina. La Gallina és una de les mines més rendibles i de les primeres que s’obriren. El Faig és una àrea que s’explotava a cel obert.

EXEMPLE FITXA

Exemple d'una de les fitxes, que es pot consultar també des de l'apartat "espais" d'aquesta web

Pàgina web

2020 i en constant evolució

L’eina que ha de concentrar tota la informació i que ha de ser el portal d’entrada al projecte Malatosca-Surroca és la pàgina web, que s'allotja en el domini en el que esteu navegant. Ha estat dissenyada per Dinàmic Enginy amb els elements gràfics de Barbarroc Creationswww.malatoscasurroca.cat

Consell d’expertesa

Constituit el 2021

Una de les necessitats del projecte, quant a la voluntat de posicionar-lo com a agent divulgador del patrimoni industrial lligat al carbó, al ciment, i al ferrocarril, és la de l’assessorament rigorós dels continguts que es generin i es publiquin a la pàgina web o que s’editin en paper o en qualsevol altre mitjà. També és necessària la visió antropològica i etnològica a l’hora d’orientar les accions que es facin en l’àmbit patrimonial i en la recol·lecció d’informació. Finalment, aquest projecte és nou i, en tant que posterior a altres iniciatives, també vol diferenciar-se i escoltar l’experiència d’aquelles persones que en algun moment o altre s’han trobat gestionant projectes d’un àmbit semblant.

CONSELL DEXPERTESAReunió prèvia a la constitució del Consell d'expertesa

Per tot això, s’ha constituït un consell d’expertesa on es donen cita un seguit de professionals, investigadors i acadèmics que han tingut la voluntat d’aportar coneixement, experiències i esforços al projecte. Aquest ens ha de donar consistència i estabilitat a les seves col·laboracions, i ha de dotar de seguretat i confiança a les actuacions que realitzin els tècnics, emparades pels seus criteris.

Les seves aportacions sempre seran a títol individual i sense contraprestació econòmica, més enllà de les despeses de desplaçament i manutenció. Qualsevol membre d’aquest grup podrà renunciar a la seva condició sense necessitat d’exposar-ne la motivació, i també podran ser renovats o remoguts per l’òrgan que gestioni l’ens.

Accions de la fase 3:

Pla especial d’usos urbanístic plurimunicipal del sector Malatosca Surroca

2021

El catàleg d’actius patrimonials elaborat l’any 2020, va posar en relleu la necessitat, per una banda, de continuar incorporant-hi altres elements i construccions de remarcable interès, però sobretot, la conveniència de redactar un planejament urbanístic derivat, per a tot l’àmbit, sota la figura d’un Pla especial d’ordenació, assignació d’usos i protecció patrimonial, que integri en una proposta global i coherent el tractament a donar en aquests actius, estableixi el marc regulador que permeti assignar-los uns usos determinats i faciliti les actuacions administratives tendents a la seva recuperació, rehabilitació i posada en valor. Disposar d’aquest instrument de planificació, que abasti els dos termes municipals, i permeti programar sota un calendari raonable, la transformació integral del sector, sota els criteris establerts a la Diagnosis de 2019, serà un dels objectius essencials de l’exercici.

Identificació dels fons de béns mobles a conservar i restaurar

2021

A través de les entrevistes fetes, ja sigui per la creació de l’audiovisual, però també per fer la diagnosi i treballar la documentació del projecte, s’ha pogut copsar la quantitat d’elements -eines de treball, instruments, vagonetes, màquines, documents, maquetes...- que es conserven d’aquella època, i que es troben en mans de les institucions, dels grups de voluntaris que treballen per conservar l’esperit d’aquella època, i també en mans privades. Els elements pertanyen, doncs, a propietaris privats, públics i a associacions, i el seu estat de conservació també és divers. Tal com s’ha fet amb els béns immobles, caldria fer un inventari dels fons de béns mobles, identificant-los, i preveure les pròximes actuacions per procurar la seva conservació, restauració i també aprofitar el seu valor il·lustratiu i divulgatiu.

MOSTRAFITXAINVENTARIPart d'una fitxa d'un element moble inventariat

Programa de captació d’activitats de dinamització al voltant de Malatosca-Surroca

2021-

No és necessari esperar a l’acabament del Pla Especial per iniciar la tasca de captació de potencials activitats, que millorin l’atractiu de la zona. Tant aquelles d’ordre puntual, com les més estables, vinculades a indrets fixos. Per fer-ho possible és necessari promoure una campanya de contactes amb empreses i institucions, a les quals presentar les possibilitats de la zona i intentar crear sinergies que permetin la instal·lació d’algunes iniciatives concretes, en àmbits com el del transport turístic, conservació de patrimoni, activitat acadèmica, la restauració, l’allotjament rural, el comerç de proximitat, km “0”, els esports d’aventura, el senderisme o altres activitats de natura o la teatralització d’alguns dels indrets més remarcables de la zona.

  • Visites: 1350

Recuperació dels actius

Els darrers anys, els ajuntaments de Sant Joan de les Abadesses i Ogassa han desenvolupat diverses actuacions per fer valdre el passat relacionat amb aquestes indústries. El cas més complex és el d’Ogassa. Quan les mines es varen tancar l’any 1967, el poble va perdre el seu principal motor econòmic. A més, la major part de les propietats relacionades amb les mines (les mateixes infraestructures mineres, però també els edificis de les oficines i, fins i tot, les cases dels treballadors) en aquell moment eren propietat de la Compañía Hullera Vasco-Leonesa. Tot i no tenir gens d'interès en la zona, ni en una possible reobertura, l’empresa no posava gens fàcil la compra dels immobles, ni tampoc que les famílies que vivien en els seus habitatges poguessin reformar-los o adequar-los.

Varen passar trenta anys fins que Ogassa -a través d’una societat municipal- va poder arribar a un acord per adquirir els edificis i terrenys a l'empresa propietària, amb l’objectiu de vendre’ls a les persones que ja els ocupaven, i també per poder definir quin ús se’n feia i planificar el futur del poble. Per tancar l’operació, varen haver de demanar uns préstecs elevats, i avui en dia el poble continua refent-se del deute que ha d’afrontar degut a aquella compra.

Es conserven molts elements i documentació de les mines d'Ogassa gràcies a accions de voluntariat impulsades per l'Ajuntament i la societat civil

Encara que varen ser molts els equipaments, utillatges, maquinària i vehicles, que es varen vendre, desballestar o reaprofitar en altres instal·lacions de l’empresa propietària o que alguns habitants han fet seus, es conserven molts elements i se n’han pogut recuperar d’altres, gràcies a les accions de voluntariat i mecenatge impulsades des de l’Ajuntament i la societat civil. Aquest esperit aflora entorn del Museu de les Mines de Carbó d’Ogassa i el grup de persones que treballen de manera altruista per recuperar i divulgar el passat miner d’Ogassa, recentment constituïts en una associació de voluntaris.

museu miner ogassa turisme Entrada de la mina Dolça, a pocs metres del Museu del Miner d'Ogassa

De manera semblant, i potser amb major habitud en certs casos donada la facilitat per a la seva reproducció, apareixen documents de caràcter tècnic, administratiu, laboral, jurídic, contractual o comercial, procedents dels períodes d’activitat, que ens permeten analitzar la trajectòria de les empreses i les persones que varen protagonitzar els períodes de naixement, creixement i decadència d’aquestes indústries.

Hi ha documentació, hi ha galeries, hi ha construccions rehabilitades, hi ha petges en el territori i fins i tot ja hi ha productes turístics que divulguen i exploten aquest patrimoni, com la via verda de la Ruta del Ferro i del Carbó dintre del Consorci Vies Verdes de Girona, que fa servir el traçat de l’antic ferrocarril i dels plans inclinats de les vagonetes per unir, inicialment, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Ogassa. Avui en dia, amb les obres ja iniciades per unir aquest tram amb d’altres a la comarca, però, especialment, amb la Vall de Bianya i la Ruta del Carrilet i també amb la ruta Pirinexus, convertiran Sant Joan de les Abadesses en un punt neuràlgic de la xarxa de Vies Verdes.

Pel que fa al ferrocarril, tot i que el transport ferroviari va desaparèixer totalment fa quaranta anys, queden molts vestigis de les construccions i edificacions. És el cas de l’antiga estació de Sant Joan de les Abadesses, rehabilitada com a restaurant, o el magatzem, reconvertit ara en un alberg rural (integrat fa poc a la Xarxa d’Albergs de Joventut de la Generalitat de Catalunya). Amb tot, a pesar del canvi d’ús, l’esperit del tren s’ha conservat en l’estructura, el nom, la decoració, i amb la conservació d’alguns elements de l’època, com un fragment d’uns metres d’una via. També es conserva l’estació de Toralles, parcialment rehabilitada i a l’espera d’assignar-li un nou ús, i les diferents casetes conservades, relacionades amb l’infraestructura del ferrocarril.

alberg XAV1722Un infant juga en el tram de via que hi ha al Parc de l'Estació, amb l'antiga estació convertida en restaurant al darrere

De la mateixa manera es conserven pedreres, fàbriques i molins dedicats a la producció de ciment, l’última indústria en desaparèixer. Tot i que va anar llanguint des dels anys 90, encara es manté l’activitat extractiva en una de les antigues pedreres de Can Benet i Can Balaguer, i igualment es mantenen bona part de les instal·lacions de les fàbriques i, en el cas de la primera, en un molt bon estat de conservació i inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

El santjoaní Joan Coromina, el Sord de l'Arquet, va ser peoner de la insdústria del ciment a l'estat

És un dels aspectes del projecte que potser ha transcendit menys en l’àmbit popular més enllà de les persones que hi varen tenir una relació directa i que no s’ha aprofitat mai estratègicament pel seu interès com a història de la indústria. Fins i tot tenint en compte que l'introductor del ciment al país era de Sant Joan de les Abadesses.

En definitiva, el projecte Malatosca-Surroca no neix des de zero. Hi ha molta feina ja avançada i en execució, iniciatives i projectes més o menys consolidats o assumits i, en conseqüència, ara es tracta sobretot de configurar un procés d’integració, ordenació, consoli-dació i ampliació del bagatge acumulat per uns i altres en aquests darrers anys, unir experiències i crear sinergies de promoció del territori.

  • Visites: 1124

Què és el projecte Malatosca Surroca?

Des de fa dècades que el Ripollès ha buscat posicionar-se com destí turístic gràcies al seu potencial pel que fa a natura i paisatge, al romànic, a la seva història, la gastronomia i a les seves circumstàncies socials i culturals, amb un ritme de vida tranquil i una oferta de serveis que la converteixen en una comarca atractiva especialment per l’àrea metropolitana de Barcelona, ja que el desdoblament de la carretera C17 fa que s’hi pugui arribar en poc més d’una hora, i també hi arriba la línia de tren R3. D’altra banda, el Ripollès també és a una hora de la Costa Brava, i frontereja amb França (Perpinyà és només a dues hores en cotxe). De fet, aquest novembre, s’ha anunciat que l’empresa d’autobusos Teisa començarà a operar diverses línies transfrontereres, una de les quals connectarà diàriament la Catalunya del Nord amb el Ripollès en els dos sentits, dintre del programa ConnECT que impulsa la Generalitat de Catalunya, la Regió d’Occitània i el Consell Departamental dels Pirineus Orientals.

Pel que fa al turisme, les valls de Ribes i Camprodon han estat els principals focus d’atracció del darrer segle. Queralbs i Camprodon en són els paradigmes, respectivament, que han sabut aprofitar la seva situació pròxima a dues àrees d’esquí (Vall de Núria i Vallter 2000), amb una gran afluència de persones que hi tenen una segona residència, i amb una excel·lent oferta d’allotjament i de restauració. D’altra banda, però, aquestes zones pateixen més l’estacionalitat i la fluctuació de visitants, i tot i que el turisme té un impacte econòmic molt important durant la temporada de neu -els caps de setmana- i a l’estiu, durant la resta de l’any la vida social se’n ressent i l’activitat quotidiana minva.

La resta de la comarca (Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Campdevànol, Vallfogona, Ogassa…), anomenada Baix Ripollès recentment, és la que concentra la majoria de la indústria. Pel que fa al turisme, els pols d’atracció han estat els monestirs de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, però en les darreres dècades, aquests dos pobles i els de l’entorn també han començat a explotar el seu entorn natural i també altres elements remarcables del seu patrimoni històric i cultural. Amb tot, no s’ha aconseguit, de moment, crear una marca potent que equilibri el pes de les dues valls tradicionals. En els darrers anys això es va intentar amb el projecte Terra de Comtes i Abats impulsat pels ajuntaments de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Gombrèn, amb l’objectiu d’englobar l’oferta del Baix Ripollès, sota una imatge medieval i d’un cert misticisme.

En definitiva, des de les institucions i actors socioeconòmics s’ha treballat per buscar una estratègia turística global que permeti aprofitar sinergies i desenvolupar una oferta més completa. En aquest sentit, enguany s’ha presentat L’experiència dels Pirineus més autèntics, una nova marca turística comuna, liderada pel Consell Comarcal i consensuada amb altres institucions i agents, que posa el seu focus en la difusió i comercialització unitària dels productes turístics de la comarca.

Per què una nova marca?

En aquest marc, a partir de la diagnosi feta pels Ajuntaments de Sant Joan de les Abadesses i Ogassa, amb el suport de l’Excma. Diputació de Girona, mitjançant el treball elaborat per FVM, aquest document és un full de ruta a través del qual es pretén crear un nou projecte turístic centrat en la vall al voltant de la riera de Malatosca, que uneix els pobles d’Ogassa i Sant Joan de les Abadesses. Es tracta d’un binomi que va estar molt unit durant el segle passat gràcies a l’explotació de les mines de carbó d’Ogassa, a les cimenteres que hi havia a les dues poblacions, i al ferrocarril que unia Sant Joan de les Abadesses i Barcelona, i que precisament serà un dels leitmotiv d’aquesta nova marca, que es reflecteix en la identitat actual d’aquests entorns, fins i tot dècades després de la seva desaparició.

Malatosca-Surroca ha de créixer sota el paraigües de L’experiència dels Pirineus més autèntics. No neix per competir amb la resta de propostes ja existents a la comarca, sinó amb la idea de promoure que el Ripollès tingui una estructura turística més homogènia i complementària. En aquest sentit, aquest projecte es diferencia de la resta perquè se centra en les mines de carbó d’Ogassa, les cimenteres i el ferrocarril, però també oferint experiències a la natura. Ja hi ha espais dedicats a la farga i la forja, per exemple, però són espais museïtzats i molt localitzats. En aquesta nova aposta, veurem com les fronteres entre el que és patrimoni industrial, cultural i social, i allò que és natura i oci actiu, es barregen i s’interpel·len al llarg de la vall de la riera de Malatosca.

A la vegada el projecte es vol posicionar com una alternativa més de les que promocionen el Patronat Costa Brava Pirineu de Girona, o l’Agència Catalana de Turisme i també altres actors del sector turístic gironí, o des dels vessants més culturals (el Museu de la Ciència i la Tècnica). 

L’esperit de Malatosca-Surroca

Tot i que en l’ideari col·lectiu de molts catalans, especialment de les àrees metropolitanes, el Ripollès s’associa al turisme de natura, al romànic o a la pagesia, la comarca ha combinat des de sempre el sector primari amb la indústria, essent aquesta l’activitat productiva que més ha contribuït en el desenvolupament de l’economia local durant els segles XIX i XX. A les vores del riu Ter i Freser hi podem trobar una quinzena de colònies tèxtils que van aprofitar la força de l’aigua per a les seves fàbriques i que varen centrar-se en la producció de fil de cotó. Només a Sant Joan de les Abadesses, per exemple, hi podem trobar les colònies Llaudet, l’Espona, Cal Gat o la colònia Jordana, totes elles iniciades a cavall dels segles XIX i XX. Les diverses crisis de finals del segle XX, que varen afectar directament al tèxtil, i l’actual, que abasta tots els sectors, han fet que de la gran majoria només en quedi l’arquitectura característica de les colònies industrials tèxtils i el record de la població que en va viure durant dècades.

INSDUSTRIA RAMADERIATot i que la indústria és el principal motor econòmic, el Ripollès continua tenint un sector primari important

Potser el fet que el tèxtil sigui el tipus d’indústria que hem vist desaparèixer fa menys temps i que la tinguem més present fa que se’n parli menys, o d’una manera més vaga, de la importància que varen tenir les mines d’Ogassa, les fàbriques de ciment a cavall entre Ogassa i Sant Joan de les Abadesses, i el ferrocarril, que va convertir Sant Joan de les Abadesses en un punt estratègic en les comunicacions del país durant una època. De fet, el tèxtil, la metal·lúrgia, la mineria i el ferrocarril es necessitaven i estaven relacionats els uns amb els altres, principalment perquè compartien infraestructures de transport i energia, i aprofitaven sinergies laborals, però també culturals i socials.

  • Visites: 1236

Les mines de Surroca

El procés d’industrialització a la conca del Malatosca

El descobriment de la conca carbonífera de Surroca-Ogassa data de l’any 1761 (segons documentació manuscrita que es conserva a l’Arxiu Municipal d’Ogassa). Tot i que la situació geogràfica feia complicat el trasllat del carbó, aquest mineral era estratègicament molt interessant, ja fos perquè a la zona hi havia diverses indústries que treballaven la farga catalana i en necessitaven, com perquè no hi havia gaire estudis sobre on extreure’n a Espanya. De fet, s’havia començat a importar d’altres països per la manca d’altres combustibles com la fusta, amb boscos sobreexplotats. A més, tothom que visitava Ogassa parlava de la quantitat i la qualitat del carbó que hi havia, si bé també assenyalaven la dificultat del transport fins a les zones de major consum. Es va arribar a dir que en aquesta conca hi havia carbó per abastar Catalunya durant dos segles.

D’altra banda, el desenvolupament de la màquina de vapor va augmentar l’interès pel carbó d’Ogassa, fins al punt que es va començar a treballar en el plantejament de construir una línia de ferrocarril per donar-li sortida. Primer es va estudiar fer una línia fins a Roses i després, la que va acabar construint-se, fins a Granollers, l’any 1880, aprofitant que el juliol de 1854 ja s’havia inaugurat el tram de Barcelona fins a Granollers.

L’activitat de l’extracció va canviar la fisonomia i l’estructura d’Ogassa, que encara conserva les característiques arquitectòniques d’una colònia minera. L’explotació va assolir la seva esplendor entre finals del s. XIX i la primera meitat del s. XX, especialment abans de la popularització i democratització de l’electricitat. Els 1.578 habitants que es varen registrar al municipi d’Ogassa el 1900 (avui n’hi ha poc més de 200) són una bona mostra de la prosperitat que va viure el poble, en un temps en què els sorolls de les vagonetes i dels pics i les pales eren constants i ressonaven per tota la vall. Per resoldre la superació dels grans desnivells de les muntanyes, els enginyers van crear els plans inclinats, que consistien en dues vies paral·leles, per on baixaven les vagonetes plenes i mitjançant la força generada pel seu pes, feien pujar les buides. Aquests mecanismes enginyosos es reproduïen en un engranatge que s’allargava des de les diverses galeries de les muntanyes d’Ogassa i fins a l’estació de ferrocarril de Toralles, a Sant Joan de les Abadesses. La vida social en les èpoques d’explotació era molt activa i contrastava amb la duresa de la feina. Hi havia sales de ball, una cooperativa, escola…

La revolució industrial tardana -primer-, i la necessitat de fonts d'energia després de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial -segon-, varen fer viable l'extracció durant prop de 130 anys, fins als seixanta del segle XX, marcant el caràcter del poble i la seva gent. Tot i les dificultats del terreny, les mines varen treballar-se durant molts anys, gràcies a la construcció ja esmentada del ferrocarril de Granollers a Sant Joan i, ja als anys cinquanta, a la instal·lació d'una mena de telefèric per salvar obstacles, que va reduir el cost del transport del carbó.

Fins i tot quan semblava que el tancament era inevitable per la pèrdua de valor del carbó, les fàbriques de ciment natural que hi havia al voltant (Can Benet i Can Balaguer d'Ogassa, i Can Martin i Can Mas de Sant Joan) i altres socis de la comarca varen crear l'Arrendatària de Surroca i arribaren a un acord per continuar l'extracció, que en part els servia per abastir de pissarra els seus forns. Així va ser durant els últims cinquanta anys d'alts i baixos, amb guerra inclosa i col·lectivització pel mig, fins que la popularització d'altres combustibles fòssils derivats del petroli i l'auge del ciment pòrtland en detriment del ciment “ràpid” varen donar el cop de gràcia definitiu a les mines. Amb tot, encara es manté una certa activitat a cel obert a la pedrera de Can Benet.

I així s’arriba a l’escenari actual, en el qual la natura ha anat reclamant alguns dels seus espais i molt d’aquest patrimoni resta amagat, a l’espera de ser redescobert. Una altra part d’aquest capital es conserva gràcies a l’Ajuntament d’Ogassa i a un conjunt de persones que n’han tingut cura i hi han dedicat temps i esforços, com ara els Amics del Museu Mines de Carbó d’Ogassa (MuMCO).

Referències 

[1]  https://www.plataformaeditorial.com/libro/5378-la-historia-duna-linea-de-tren-emblematica

[2] El polític i enginyer garrotxí Pere Macias va publicar el 2011 un llibre sobre les concessions ferroviàries a Espanya en el segle XIX: Via ampla, ment estreta. Crònica de 150 anys d'aïllament ferroviari (1848-1998) https://www.terminus.cat/cataleg/ferrocarrils-transports.html#via-ampla

[3] Ramon Llongarriu i Montsalvatge a Joan Coromina i Cufú, el sord de l’Arquet, peoner de la indústria del ciment

[4] Manel Matute i Girau, en Extracte del treball sobre la xarxa de transport de les mines d’Ogassa i Surroca

  • Visites: 1499

Avís legal · Política de Privacitat · Política de Cookies · Contacte

Malatosca Surroca és un projecte conjunt dels ajuntaments de Sant Joan de les Abadesses i d'Ogassa.

Web dissenyat per Dinàmic Enginy amb la creativitat gràfica de Barbarroc