L’espia llegendària Virginia Hall, el tren i Sant Joan de les Abadesses

Marie Monin, Germaine, Diane, Camille o, fins i tot, Nicolas, eren en realitat la mateixa persona: Virginia Hall. Parlem d’una nord-americana que treballava a França com a espia per a les forces britàniques, i que va fugir de les tropes alemanyes pel Ripollès, travessant pel Pic de la Dona amb una pròtesi de fusta com a cama. Va ser detinguda a Sant Joan de les Abadesses per haver travessat il·legalment la frontera, quan esperava un tren per anar a Barcelona. La història del nostre poble encara guarda alguns secrets que ens uneixen amb personatges llegendaris.

 L'any 1942, en plena Segona Guerra Mundial, més de la meitat de França estava ocupada per les forces alemanyes. A la resta, al sud-est, hi havia un govern col·laboracionista -la França de Vichy- que Hitler va permetre després de l'armistici francès, signat dos anys abans. Aquest novembre, però, farà 75 anys justos que alemanys i italians varen acabar ocupant, també, aquesta zona. En aquell moment, jueus, pilots britànics i americans abatuts pels nazis, i molts membres de la resistència varen utilitzar el "chemin de la liberté", els mateixos que varen utilitzar els nostres exiliats de la Guerra Civil, els camins de la Retirada.

En aquest sentit, és significativa la història de l'espia Virginia Hall, una dona nord-americana que, en aquell moment, treballava per a la Direcció d'Operacions Especials, l'exèrcit secret de Churchill. Nascuda a Baltimore (a l'estat de Maryland) va venir a Europa per treballar a l'ambaixada dels EUA a Varsòvia, i més tard a Turquia. En aquest segon destí és on va tenir un accident de caça que li va provocar una gangrena que va obligar a tallar-li una cama, just per sota del genoll. Aquesta discapacitat va fer que no l'acceptessin quan feia l'examen oral per treballar al departament d'afers exteriors del seu país. Fins i tot va enviar una carta al Secretari d'Estat, però aquest li va dir que la decisió era final. Quan va començar la Segona Guerra Mundial va trobar refugi a França, i quan aquesta va caure en mans dels alemanys, va viatjar a Anglaterra, on es va oferir als serveis d'intel·ligència anglesos. El seu domini de l'anglès, el francès, l'italià, l'alemany i el rus, a més del seu coneixement del territori francès, va fer que l'entrenessin en l'ús d'armes, en comunicacions, en seguretat i en activitats de resistència, i l'enviessin altre cop a França, amb la documentació falsa i actuant com a periodista del diari americà New York Post.

Pintura Les Marguerites Fleuriront ce Soir de Jeffrey W Bass. El nom de l'obra és la frase en codi que Hall utilitzava per alertar als seus espies que els aliats estaven a punt de llançar armament per a ells des d'un avió.

A partir d'aquí, va començar una carrera que la va convertir en una llegenda dels serveis d'intel·ligència, organitzant xarxes de fins a 90 espies, reclutant famílies franceses per fer rutes de cases segures, donant suport mèdic, abastint d'armes i diners a altres agents… Entre d'altres accions, va avisar de la base de submarins que estava construint Alemanya al port de Marsella, que va ser destruïda per bombes aliades. Sempre va anar un pas per davant de la Gestapo, que buscava desesperadament "la dama coixa", com la coneixien.

La Fugida i l'arribada a Sant Joan

L'any 1942, però, va escriure una comunicació als seus caps on explicava: "Vichy sap la meva adreça… puc estar sent vigilada. El meu temps està a punt d'acabar-se". Va ser llavors quan, amb dos agents més, va decidir posar rumb a l'estat Espanyol, per fugir del cap de la Gestapo Klaus Barbie, "el carnisser de Lió". Va traslladar-se fins a Vilafranca de Conflent amb cotxe i, a partir d'aquí, va fer prop de 100 quilòmetres a peu, passant pel Pic de la Dona, a més de 2.700 metres, per entrar al Ripollès i baixar fins a Sant Joan de les Abadesses, en ple novembre. En aquest sentit, l’historiador i investigador Josep Calvet, especialista en els moviments de la frontera en aquest període, explica que “els nazis varen decretar un control estricte dels passos fronterers i hi van dedicar un cos especialista en alta muntanya, els caçadors alpins austríacs; i que en conseqüència calia buscar passos més complicats i menys vigilats”, situació que justifica aquest camí que va escollir.

Mapa amb el qual la CIA va il·lustrar el camí que havia fet Virginia Hall

Va fer tot aquest recorregut amb una pròtesi de les que es posaven als anys 30, un tros de fusta pintada de més de tres quilos de pes, que no encaixava bé, que li provocava llagues, i que s'aguantava amb uns cinturons de cuir que Virginia es lligava als malucs. En un missatge que va enviar a Londres durant el recorregut ripollès, Hall va transmetre: "Cuthbert m'està portant problemes". En aquell moment li varen contestar taxativament i amb la fredor d'una guerra: "Si Cuthbert et porta problemes, elimina'l". El que no sabia l'oficial que havia pres la decisió, és que Cuthbert era el nom que ella havia donat a la seva cama de fusta.

L’Arxiu Històric de Girona (AHG), dirigit pel santjoaní Joan Ferrer, custodia l’expedient de frontera que es va obrir a Hall després de la seva detenció, i que és el que ens permet saber com i què va passar-li. En ell hi llegim com el dia 15 de novembre de 1942, el Cabo-Comandante de la Comandancia de la Guardia Civil del Puesto de San Juan de les Abadesas informa que el dia abans, els guàrdies Juan Gutiérrez Garcia, Agustín Lamelas Cotilla i José Lerín Blasco, que estaven fent el servei de vigilància de fronteres per la part de Surroca, varen detenir els anglesos John Smith, Phil Rust; el canadenc René Goye, i la periodista americana Virginia Hall per haver travessat la frontera per Prats de Molló, i que els havien retingut al dipòsit municipal.

Calvet apunta que no és cap fet estrany, ja que en l’impàs entre que els passadors que ajudaven a passar la frontera i la sortida dels trens, es produïen moltes detencions, perquè la Guàrdia Civil era coneixedora d’aquest fet. Segurament no va ser l’únic espia o personatge especial detingut al nostre poble. El santjoaní Joan Ferrer explica que “els fons de l’AHG són riquíssims”, però que s’ha centrat molt l’estudi en l’exili jueu, la qual cosa ens fa pensar que amb temps, trobaríem altres personatges dels quals podríem estirar el fil (a més de la relació de Garbo amb el nostre poble).

Després d’uns dies, la nostra espia va ser traslladada a la presó de dones de Girona. Però el 23 de novembre, el cònsol general dels EUA, A.C. Frost, va escriure una carta demanant si el Gobierno Civil “podria hacer algo para que dicha señorita pueda dirigir-se a Barcelona para hacer las gestiones necesarias para su inmediata salida de España para Estados Unidos”.

Finalment, el 2 de desembre de 1942, el governador civil de Girona emet una autorització especial on deixa que els funcionaris del Consolat dels EUA John A. Caragol i Joseph Define acompanyin la “súbdita” de Figueres a Barcelona. Curiosament, John A. Caragol, utilitzava el seu càrrec per amagar una seu de l’Office of War Information (OWI) que ell dirigia, un organisme creat a la Segona Guerra Mundial per consolidar els serveis d’informació i que seria una precursora de la CIA. No s’acabava aquí la carrera sobre el terreny d’aquesta espia, que va començar a treballar per l’Office of Strategic Services (OSS) americana. Com a Diana, va tornar a fer la guitza a la Gestapo des de la Bretanya, va contactar amb la resistència francesa, va continuar buscant cases segures i enllaços entre tropes, preparant el que seria la Batalla de Normandia, moment clau per l’esdevenir de la Segona Guerra Mundial. La seva feina la va convertir en l'única dona civil amb la distinció de la creu al servei de l'exèrcit dels EUA, el segon honor més alt que donen les forces militars d'aquell país.

Virginia Hall rebent la distinció de mans del general Donovan el setembre de 1945